Ara els pares són ells Dir. Paul Weitz

Fitxa artística
Ben Stiller, Teri Polo, Robert De Niro, Blythe Danner, Owen Wilson, Jessica Alba, Laura Dern, Harvey Keitel, Barbra Streisand


Tornen a fer somriure amb un guió sense màgia

Tornem a viure les aventures de Gail i el seu sogre Jack què segueixen amb les seves baralles i reconciliacions diàries.Tot comença quan en Jack imagina que el seu gendre li es infidel a la seva seva filla amb un altre dona.
EL director de comèdies amb l’excel·lència de films com “Un nen gran” o “In good company”, Weitz es un mestre de la comèdia i la domina a la perfecció i nosaltres ho sabem, però en aquesta tercera entrega de la saga de la família Focker protagonitzada per Ben Stiller i Robert De Niro ,aquest geni còmic ens costa veure’l.
 Els dos primers films dirigits per Jay Roach, tenien una certa gràcia, però aquesta última entrega és una clara mostra de la explotació de les històries hollywoodienses, quan aquestes tenen un cert triomf, fet què fa què un cop visionat el film a l’espectador li es fàcil  eliminar-l’ho de la seva ment.
Aquest fet és causa de la trama .Els guionistes John Hamburg i Larry Stuckey han creat una història sense cap substància narrativa i amb escenes còmiques tant previsibles i absurdes alhora que fan què l’espectador desconnecti la seva ment del film en determinats moments. Al guió li falta aquella  essència o espurna  de gràcia, li falta màgia.
“Ara els pares són ells” no ha sigut ningun repte per Weitz , què aconsegueix de manera correcta fer-nos somriure en determinats moments , i per la senzillesa d’aquesta aconsegueix el seu objectiu distreure al espectador.
Ens trobem davant d’un film per passar una bona estona perfecte per veuré amb tota la família però sense esperar res més d’ella .

LUIS GARCIA BERLANGA

Ens deixa un mestre del cinema

El 13 de novembre , el gran cineasta Luis García Berlanga, ens va deixar a l’edat de 89 anys .
Berlanga va néixer el 12 de Juny a València al 1921, va començar les carreres de Dret, Filosofia i Lletres.
Va col·laborar en revistes i diaris, com a crític cinematogràfic.
Després inicia els seus estudis a l’Escola de Cinema amb Bardem, amb qui  mes tard dirigiria el seu primer film en el 1951 “ Esa pareja feliz”.
Es el gran representant de la essència de la història del cinema espayol, conjuntament amb Buñuel.
Durant la seva llarga carrera ens va regalar pel·lícules com:Bienvenido, Mister Marshall (1953), Plácido (1961) o El verdugo(1963), La escopeta nacional (1978)...què   amb la seva màgia van definir  els inicis del cinema espanyol.
Les seves obres estan definides amb un llenguatge molt personal,  què es podria anomenar “berlanguisme” ,format per una ironia molt peculiar, amb un to d’humor negra i erotisme.
Va ser cofundador de l'Acadèmia de Cinema d'Espanya i membre honorífic de la mateixa.
El cineasta va obtenir diversos premis i reconeixements durant la seva llarga carrera, com el Premi Nacional de Cinematografia (1980), la Medalla d'Or de les Belles Arts (1981) i el Premi Príncep d'Astúries de les Arts el 1986.
El director valencià va treballar amb els principals actors del cinema espanyol, entre els quals hi ha Fernando Fernán Gómez, Alfredo Landa, Agustín González, Manuel Alexandre i José Luis López Vázquez i grans genis del guió com Rafael Azcona i José Luis Pujol.
Gràcies a la màgia de les seves obres se’l recordarà sempre .
Berlanga va ensenyar al públic a observar las coses importants de la vida, amb una certa ironia, ja què ell quan li preguntaven “Perdoni vostè sempre se’n riu de tot” ell sempre contestava :” Només em ric de las coses importants “. Al pensar amb aquest fet m’agrada imaginar, què la gent quan pensi en ell, en aquest gran cineasta, que ha deixat la seva empremta en el cinema espanyol, simplement aquell somriure tornarà a sorgir.

Las Crónicas de Narnia : La Travesía del Viajero del Alba Dir. Michael Apted

Fitxa artística:
Ben Barnes, Skandar Keynes, Georgie Henley, Will Poulter, Eddie Izzard.


 Un viatge replet de màgia
Arriba la tercera entrega de la saga de C.S. Lewis, portada a la pantalla per Michael Apted. Aquest film presenta algunes variacions respecte a les dues entregues anteriors. Per començar, en aquesta història fantàstica ja no apareixen els quatre germans si no que ara els protagonistes passen a ser els dos germans petits Pevensie, la Lucy (Georgie Henkey) i l’Edmund (Skandar Keynes), que són els escollits per salvar el màgic món de Narnia juntament amb el seu cosí petit Eustace (Will Poulter), un nen repel·lent i escèptic en tot el que té a veure amb la màgia.
Aquest cop viatjaran al món de Narnia a través d’un quadre i no d’una porta màgica d’un armari. Un cop allà es retrobaran amb Caspian, el que és ara rei de Narnia (Ben Barnes) i junts mantindran una lluita amb les forces del mal per salvar el món.
El film en general no hipnotitza, la història segueix bastant la línea de les anteriors entregues. El canvi de director a  la saga s’ha fet notar sobretot a les escenes d’acció, ja que Appted els ha donat el seu to d’experiència plasmant molt més ritme en el film. Els efectes especials en certs moments es fan massa carregosos i li donen poca creativitat, però sí que cal destacar un treball excel·lent de David Arnold amb la composició de la música que acompanya el film, que en cada moment de la història és molt encertada.
En conjunt ens trobem, davant d’una història més d’aventures, perfecte per l’època de Nadal per passar una bona estona amb la família, plena d’aventures i emocions on els nens gaudiran en tot moment.

Harry Potter and the dealthly hallows

Fitxa artística
Daniel Radcliffe, Rupert Grint, Emma Watson, Ralph Fiennes, Alan Rickman, Michael Gambon, Helena Bonham Carter, Tom Felton, Jason Issacs, Bonnie Wright, Robbie Coltrane, Bill Nighy...

Espectacular inici del gran enfrontament final
 
Arriba l’esperat desenllaç de la fantàstica saga Harry Potter, dirigida per David Yates, qui des de la cinquena entrega, Harry Potter y l’Orde del Fènix, ha sigut l’encarregat de portar a la gran pantalla l’adaptació de les novel•les de J.K.Rowling.
Com a gran seguidora que sóc de la saga, ja que vaig créixer llegint aquestes novel•les, no puc evitar tenir una gran estimació a la història.
En aquesta entrega se’ns explica com els protagonistes Harry, Ron i Hermione abandonen l’escola de màgia Hogwarts amb la fi de trobar i destruir els objectes que contenen les parts de l’ànima del poderós i malvat Lord Voldemort. Durant aquest camí els protagonistes tindran que lluitar contra forces obscures que crearan conflictes entre ells.
Al final d’aquest excitant trajecte, es lliurarà un enfrontament final entre el bé i el mal.
Un clar adjectiu engloba aquest film: el sentiment d’obscuritat, fet que l’Eduardo Serra, des del primer pla, detalla els ulls del ministre de màgia Rufus Scrimgeour (Bill Nighy) amb un gran contingut de severitat i amb una decadència al to grisós que acompanya cada fotograma del film. Serra mostra una fotografia acceptable en tot el metratge, aconseguint clarament el seu objectiu.
Els efectes especials no són cap sorpresa, ja que en aquest tipus de saga l’espectador ja va predisposat a veure aquells efectes que ajudin a sentir més real aquesta història d’aventura fantàstica.
De les interpretacions dels tres protagonistes (Radcliffe, Watson i Grint), podríem dir que al igual que els personatges de la història, el seu talent ha anat creixent durant els anys.
Però no estem davant d’un tipus de guió que ajudi els artistes a realitzar una interpretació que sobresurti de la dels altres, sinó que aquest fet, que en aquesta última entrega ja hem començat a visionar en aquests joves actors, s’haurà de anar veient en els seus pròxims treballs fora de la saga.
També els acompanya un gran elenc d’actors britànics (Ralph Fiennes, Bill Nighy o Helena Bonham Carter, entre altres) amb papers mes petits però no menys importants que quan surten en escena el seu talent brilla per si sol.
 Al mateix temps que la història, la música també ha evolucionat amb un to molt més obscur, intensificant el dramatisme i l’acció que Alexander Desplat ha aconseguit fer una mescla musical magistral entre la fantasia i l’obscuritat. Però no obstant, no aconsegueix superar el clima emotiu impecable que produïa la musicalitat de John Williams en les primeres entregues.
L’elecció de Yates en dividir aquest capítol final en dos llargmetratges ha estat molt encertada, ja que li ha permès poder fer l’adaptació més fidel de la saga. En cap moment l’espectador observa cap invenció, ni tampoc trobar a faltar cap fet argumental. Tot i això hi ha certes escenes, com les de la tenda de campanya, que es fan repetitives transformant el ritme del film més lent. El perill i les nombroses persecucions queden compensades amb  pauses argumentals que s’entrellacen. Apart han introduït en el film un recurs fins ara inèdit a la sèrie: es tracta de la representació animada del conte de “Els Tres Germans” que, com una història apart com si fos un curtmetratge, li dóna una impremta diferent i molt personal a l’entrega. 
És a dir, que al disposar d’un segon film per plasmar-nos la història, a Yates li ha estat molt més fàcil poder regalar als seguidors el que desitjaven veure sense cap desil•lusió.
La manera de finalitzar el film, tot i que el clima final és una mica escàs, és el moment clau de la trama per deixar a l’espectador amb la intriga de visionar la segona i última part d’una obra que ha marcat una generació.

The American Dir.Anton Corbijn

Ficha artística

Jack………….George Clooney       Padre Benedetto………..Paolo Bomacelli
Clara…………Violante Placido       Ingrid…………………..Irina Bjorklund
Mathilde……..Thekla Reuten           Walter………………….Guido Pallig

No juegues con la suerte

The American esta protagonizada por Gerorge Clooney y dirigido por el magnifico fotógrafo Antón Corbijn, que el año 2007 nos regalo su primer film Control, donde plasmo la vida de Ian Curtis.

El Americano llega a nuestra cartelera, después de triunfar en la taquilla de los Estados Unidos .Pero sinceramente aun me cuesta creer-lo.

Realmente el cartel de la película confunde al espectador, ya que vas con expectativas de visionar un thriller de acción y con lo único que te encuentras es una trama con un ritmo muy lento, hecho que hace en diversos momentos la obra se nos presente repetitiva y con escenas irreales debido a la falta de guión .

La idea de la trama es buena: Jack, un asesino decide esconderse en un pequeño pueblo Italiano. Durante su estancia accede a realizar un encargo de un contacto misterioso, Mathilde , para fabricar un arma. Jack disfruta de la tranquilidad de los Abruzos y de la amistad con el padre Benedetto y de la relación apasionada que mantiene con Clara.

Todo parece que le vaya realmente bien, pero al esconderse de las sombras de su pasado también esta jugando con su suerte y su destino.

Es un buen argumento, pero Corbijn no consigue que la trama se mantenga a la altura del planteamiento inicial.

George Clooney, el actor protagonista y productor, esta considerado un icono de Hollywood, pero en este film claramente no nos encontramos delante de una de sus mejores interpretaciones. Por su manca de expresividad, se podría decir que no consigue hacer sentir nada al espectador hasta llegar a la última escena del film.

Durante el metraje se nos muestran varias coincidencias o referencias al título de la película, como la mítica canción “Tu vuò fa’ l’americano”, que la podemos escuchar en una de les escenas del film, de la cual guardamos un gran recuerdo de la actuación de Sophia Loren en el clásico “It started in Naples.

Para destacar algo bueno del largometraje, decir que nos encontramos ante una banda sonora de Herbert Gronemeyer que acompaña la historia de manera impecable.

Normalmente en cada película el director deja alguna marca personal, y el Americano es un claro ejemplo. En la trama Jack se infiltra en este pueblo Italiano, haciendo-se pasar por un fotógrafo hecho que nos hace ver una clara relación con Corbijn en cambio en la novela “A very private gentleman” de Martin Booth se dedica a pintar mariposas para encubrir su autentica profesión. En el metraje les mariposas se convierten en un simple hobby del protagonista.

Corbijn deja en cada momento su marca personal con una gran maestría como gran fotógrafo regalando-nos una fotografía inmejorable con un trabajo brillante y muy minucioso en cada plano.

Conocerás al hombre de tus sueños Dir.Woody Allen

Ficha artística
Greg…………...........Antonio Banderas
Dia ………………….Freida Pinto
Sally………………....Naomi Watts
Charmaine…………...Lucy Punch
Roy………………….Josh Brolin       
Jonathan……………..Roger Ashton-Griffiths
Alfil…………..............Anthony Hopkins
Henry Strangler………Ewen Bremmer
Helena ……………....Gemma Jones
Cristal Delgiamo……...Pauline Collins

“Conocerás la diversión con Woody Allen”

Tenemos la suerte de que el maestro Woody Allen no se canse año tras año de regalar-nos un nuevo film y plasmar-nos historias sobre su visión de la vida a través de su humor tan peculiar.

Las películas le pueden salir mejor o peor, pero en las pocas ocasiones que la historia no llega a la altura a la que nos tiene acostumbrados siempre existe algún momento del film lleno de originalidad, imaginativo, irrepetible que la hace ser diferente.

Esta vez en “You will meet a tall dark stranger”a vuelto a una de los temas mas habituales en su carrera : parejas en crisis en busca de la felicidad con el deseo de cambiar de pareja pero al mismo tiempo con el terror interior de encontrar en falta lo que ya tienen, un hombre mayor con la obsesión de ser joven, artistas frustrados, todo enlazado con la espiritualidad a la que recorre la Helena, una mujer mayor que necesita creer en lo que le dice una vidente , para superar la separación con su marido y seguir adelante con su vida, hecho que hace que al visionar la película, al espectador le recorra una sensación constante de déjà vu con la esperanza de ver alguna cosa diferente de lo que ya ha visto anteriormente conjuntamente con un final incompleto..

Todos los personajes tienen personalidad propia, pero solo Brolin y Jones consiguen destacar por encima de los demás.

La obra queda salvada por la genialidad del guión del maestro Allen que hace pasar un buen rato y divierte como nunca al espectador pero sin llegar a la excelencia de su último film “Si la cosa funciona”. En definitiva a través de la mirada de Allen podemos ver una historia mas que refleja las ilusiones, les obsesiones, los miedos y engaños que forman parte de la vida.

The Dark Knight Rises

Christopher Nolan desvela el título de la tercera entrega de Batman: 'The Dark Knight Rises'

                        

Se ha hablado mucho, y se seguirá haciendo, pero los datos oficiales de la nueva película de Batman se hacen esperar y llegan a cuentagotas. En una reciente entrevista, Christopher Nolan ha querido desvelar ya una de las muchas incógnitas de su próximo trabajo, el título. El director de ‘Batman Begins’ y ‘El caballero oscuro’ (‘The Dark Knight’) ha anunciado que la tercera entrega se conocerá a partir de ahora como ‘The Dark Knight Rises’ (en castellano, algo así como ‘El caballero oscuro se alza’). Había rumores que afirmaban que se titularía ‘Gotham’, o ‘‘The Dark Knight Returns’ (como el cómic de Frank Miller) pero al final el titulo definitivo será ‘The Dark Knight Rises’.

“Usaremos a muchos de los personajes que ya conocen, e introduciremos algunos nuevos”.

Nolan también ha querido revelar que ha convencido a los ejecutivos de la Warner para que el film no se ruede en 3D, un asunto que estaba dando mucho que hablar en Internet (sí se podrá ver en salas IMAX). Por otro lado, el cineasta ha desmentido el que posiblemente era el rumor más serio en torno a la tercera película del hombre murciélago; que el nuevo villano, después de Rha´s Al Ghul, El Espantapájaros, El Joker y Dos Caras, iba a ser Enigma. Pues no, el director ha asegurado que ese personaje no está en el guión (coescrito junto a su hermano Jonathan, a partir de una idea de David S. Goyer), pero sin decir nada más, sin desvelar a quién (o a quiénes) se tendrá que enfrentar Batman en la aventura que se está preparando. Recordemos que Warner Bros. fijó la fecha del estreno de ‘The Dark Knight Rises’ para el 20 de julio de 2012, así que paciencia. Por el momento, el único fichaje que se ha confirmado es el del inglés Tom Hardy, actor que ya trabajó con Nolan en ‘Origen’ (‘Inception’); no sabemos qué papel interpreta, pero sí que se trata de uno importante, de uno de los protagonistas. Pacieeencia…

PD: ‘Origen’ fue elegida mejor película del año en la 14ª edición de los premios de Hollywood. Presumen de coincidir bastante con los Oscars.

ORIGEN Dir.Christopher Nolan

Ficha artística

Cobb..... …...................Leonardo DiCaprio                     
Arthur……....................Joseph Gordon-Levitt
Miles..............................MichaelCaine                      
Earnes……....................Tom Hardy
Mal………….................Marion Cottillard                     
Robert Fischer…………Cillian Murphy
Ariadne…………….......Ellen Page                    
Browning………………Tom Berenger
Saito…….......................Ken Watanabe                   
Yusuf…………..............Dileep Rao

Un mundo de sueños

Nolan después del “Caballero Oscuro”, nos vuelve a sorprender, con su última película de ciencia ficción “Inception”.

A través de un gran impacto visual y de una historia llena de sueños con su parte dramática muy trabajada, que no deja indiferente en ningún momento.

Conjuntamente con una música inmejorable de la mano del maestro Hans Zimmer, que forma parte de la trama como un personaje más del film.

Este mundo de sueños dentro de otros sueños guiado por el protagonista Tom Cobb(Leonardo DiCaprio) en ciertos momentos deja al espectador en estado de desorientación , pero es tal el viaje hipnótico que este realiza durante los 150 minutos de metraje, que a este hecho ya no le da importancia .

Nolan finaliza la obra de manera excelente, hasta llegar al punto de conseguir que el espectador no pueda dejar de pensar en el film durante días después de haber-lo visionado.

Para destacar uno de los puntos débiles de la obra, diría que hay un buen casting de actores, pero ningún personaje tiene la fuerza suficiente, hecho que hace que ningún actor nos pueda regalar una interpretación estelar que resalte sobre las demás.

En definitiva nos encontramos delante de una gran obra de su género, hipnótica y magistral.

Primera crítica

Texto primera crítica.